31 d’agost del 2010

He tornat!

He estat molts dies sense escriure. Oficialment perquè estava de vacances, en realitat, perquè s'ha mort un dels éssers que més estimava i m'ha deixat molt tocada. He dedicat els dies a pensar i descansar, però de fet, escriure és la meva vida i descansar d'escriure em costa. Amb els ànims renovats, torno al meu petit blog, amb les meves coses i la meva gent. És una mica com tornar a casa després d'un viatge molt llarg i molt cansat. Aquí deixo el meu petit homenatge a qui ha marxat, la Frida, qui estic segura que és a algun lloc bevent tequila i ballant amb esquelets, amb un barret mexicà enorme. La Frida portava el nom per la Frida Kahlo, qui va ser com ella una vividora intensa, una lluitadora i una artista autèntica. Com ella ha tingut una vida plena de dificultats, però que han servit de lliçons de vida per qui estàvem prop d'ella. Els que l'estimem la recordarem mentres vivim.

12 d’agost del 2010

Love is in the air!

Fa exactament 2 mesos, el 12 de juny, en Jaume i jo ens varem casar. Encara m'emociono quan hi penso i se'm posa la pell de gallina de pensar en tots els amics i família que ho varen compartir amb nosaltres...gràcies a tots per fer-ho possible! I és que ens ho varem passar TTTTTAAAAAANNNNTTTT BÉ!! Varem riure, ballar, gaudir de la gent, de la música, de tot! Va ser un dia genial, dels millors de la meva vida, que m'agrada recordar. Sé que em vaig casar amb la millor parella, a qui estimo profundament...Gràcies rei per fer que cada dia siguem una mica més feliços, t'estimo com mai, com sempre. Avui em toca ser lluny de casa per feina i per això volia deixar un detallet especial per aquest dia. Aquí deixo un vídeo genial d'un casament que em recorda una mica al nostre...definitivament LOVE IS IN THE AIR!

Max, Margaux, & The Marvelows from Shark Pig on Vimeo.

11 d’agost del 2010

Miss Cotillard

Avui a l'aeroport estava xafardejant les revistes estrangeres quan he vist al VOGUE americà la portada amb una actiu que m'encanta: MARION COTILLARD. Des de "La vie en rose" que intento seguir tots els papers que fa, la trobo magnífica! També he d'admetre que m'encanta l'estil que té :) Què me'n dieu de les fotos? No creieu que podrien haver estat fetes a l'Empordà?!

10 d’agost del 2010

Hotel Santa Teresa

Aquest any crec que necessito les vacances més que mai...i encara em queda una setmaneta de feina amb un viatge pel mig! Per això aquest matí mentre feia el cafè he decidit tancar els ulls un moment i concentrar-me en les últimes vacances.... :) i m'ha vingut al cap un hotel genial al que varem passar la última nit a Rio de Janeiro abans de tornar. L'hotel és preciós i comparteix nom amb el barri on està ubicat: Santa Teresa, un dels barris emergents i de visita obligada de la ciutat.
Recentment li han donat varis premis de decoració, entre els quals el de Wallpaper* però jo el que en destacaria és l'amabilitat dels nois que hi treballen, increïble! A més, al ser d'edat similar a nosaltres ens varen recomanar llocs xulíssims per gaudir del barri (i ens els varem trobar allà per tant sabien bé el que recomanaven xxddd)
Aquí deixo les fotografies que he hagut de treure de la web ja que no teníem la càmera bona i les que vaig fer són de mala qualitat... :(

9 d’agost del 2010

De què parlo quan parlo de que Murakami corre.

Que Murakami és un dels meus autors contemporanis preferits no és un secret per ningú que em coneix. De que prefereixo la seva obra dels 90s més que l'actual tampoc, però és que entre Murakami i jo hi ha alguna cosa especial, li tinc una mena d'admiració estranya. No exagero quan dic que va ser per ell que vaig estudiar japonès: quan a les classes les okuriganas se'm feien impossibles, somiava en poder aconseguir llegir la seva obra en V.O.-ara he assumit que és una fita inabastable, almenys per mi :) - . Dissabte era a la platja amb uns amics i un d'ells, en Joan, em va dir que estava llegint l'últim llibre publicat aquí "del teu amic Murakami". El llibre és "De qué hablo cuando hablo de correr". Quan es va publicar em vaig dir a mi mateixa que aquest seria el primer llibre que no llegiria de Murakami i això va ser un cop dur per mi. Mai he entès aquesta dèria per córrer, per mi és com anti-natural. Córrer tampoc és una cosa rara entre escriptors, de fet Murakami era el traductor en japonès de John Irving (un altre bon corredor) i se sap que feien les reunions mentre corrien per Central Park, però mai havia pensat que pogués donar com per fer un llibre sobre el que representa córrer per una persona. En Joan també és un fidel corredor i una de les persones més intel·ligents que conec, per això li vaig preguntar perquè corria: "Per pensar; i perquè la constància és un valor que m'agrada saber que tinc".
Ahir, després de 10 anys sense fer exercici, em vaig calçar les NewBalance, vaig agafar les gosses, "Córrer" de Sanjosex a l'ipod i vaig començar a enfilar la Vall de Sant Daniel. Crec que avui hi tornaré. Potser és per això que tinc aquesta estima estranya a Murakami, perquè em fa pensar.

7 d’agost del 2010

Cupcakes!

Dilluns em vaig atrevir a provar de fer cupcakes i la veritat és que va ser tota una odissea! Primer, trobar els ingredients....després de recórrer unes quantes botigues i més d'un supermercat vaig trobar 4 coses de decoració, aromes i colorants al Hipercor...si una cosa tenen bona els americans, és que des del Walmart, passant pel Publics i acabant al Macy's trobes tot el que la química culinària et pugui donar. Definitivament a aquí no! i tot i que jo sóc més de la cuina natural, quan ve de gust fer invents a la cuina i deixar anar la imaginació es troba a faltar... Bé! al que anàvem: la recepta! jo la vaig treure de directoalpaladar i la veritat és que és senzilla, encara que no tinguis masses dots per la cuina com jo... Ingredients per 24 cupcakes: - 400 gr de sucre, 300 gr de mantega, 4 ous, 1 baina de vainilla, 2 cullerades cafè de aroma de vainilla, 300 ml de llet, sal, 3 cullerades de llevadura en pols i 300 gr de farina (si pot ser amb llevadura millor). - Per la cobertura, que jo vaig fer de llimona perquè no vaig trobar més aroma. Vaig fer servir: 400 gr de mantega, 400 gr de sucre glas, 4 cullerades d'aroma, 4 cullerades de llet i colorants varis segons el color que vulguem donar. Recepta: -Primer es barreja per un costat la mantega amb el sucre fins que quedi una massa esponjosa i s'incorporen els ous un a un per què s'absorbeixin bé. - A un altre bol incorporem la farina amb la sal i la llevadura en pols i en un tercer bol la llet amb la baina i l'aroma de vainilla. -Afegim la barreja de farina a la de mantega i sucre a poc a poc perquè es vagi absorvint bé. Quan estigui tot ben barrejat incorporem també la llet fins que s'absorbeixi i quedi una massa uniforme i esponjosa. -Posem la massa en els motlles de magdalenes -no s'ha de posar massa quantitat, més o menys la meitat, jo em vaig passar!- i es posen al forn a 170ºC durant 25 minuts. Quan els treiem del forn els deixem refredar - es poden posar a la nevera per anar més ràpid- i mentres preparem el frosting barrejant tots els ingredients fins a fer una buttercream. Un cop tinguem la crema, es divideix en tants colors com vulguem fer i s'incorpora en cada un el colorant necessari -les quantitats vénen en l'etiqueta del colorant ja que depèn de cada marca-. Un cop fet, es decora primer amb el frosting de color amb una màniga pastelera i després amb tota la imaginació que hi vulguem posar! Jo vaig optar per confetti de sucre, fideus de xocolata, lacasitos...etc. Que vagi de gust!!

6 d’agost del 2010

Nice things, nice people :)

La marca de roba Nice things és una de les meves preferides d'aquest país. Té l'aire retro-vintage que m'encanta però, a més, basen les seves col·leccions en temes concrets que els inspiren i realment els resultats són sempre molt divertits! Des de fa un temps, a més, fan servir models del carrer - és a dir gent com tu i com jo- per fer els catàlegs i publicitat, i està molt bé! Molt natural, res de models o poses forçades sinó que es nota que s'ho estan passant molt bé fent la sessió de fotos..No importa edat, ni aspecte físic, només cal que tinguis ganes de passar una bona estona amb la part femenina de la teva família o amigues. Ara estan buscant gent per la següent campanya, t'apuntes??!!

Wallpaper

El Wall Art del nostre saló està començant a prendre alguna forma, tot i que encara estem esperant algunes cosetes de Etsy i segurament caurà alguna incorporació nova de Urban Outfitters, però mentrestant, perquè l'espera es faci més amena i perquè feina no ens en falta, hem decidit començar altres parts de la casa. La segona seleccionada és la cuina i el menjador. Pel menjador, hem comprat fundes noves al sofà d'Ikea d'un blau elèctric genial! (Si, si hem posat seny i el Roche Bobois quedarà per quan la Gola acabi de créixer i de rosegar-ho tot...sinó em pot venir un atac de cor el dia que al obrir la porta me la trobi amb espuma del sofà a la boca, com pot passar ara) i hem decidit pintar d'un to un pèl groc per donar vida i llum a les parets. Al fons, tenim una paret enorme de moment en blanc i allà hem pensat posar-hi paper...sí, posar paper no és cosa de nens, en sóc conscient però ganes no ens en falten i sempre ens hem divertit fent coses de casa -serà una altre prova al nostre matrimoni :p - després de buscar molt i de trobar de tot ens hem quasi decidit pels nous papers d'Anthropologie, que (thanks God!) envien a Europa. De moment hem optat pel mural, el trobo preciós a part de que dóna molta personalitat al lloc! Ara faltarà col·locar-lo, prometo penjar fotos de "com posar paret a casa i no morir en l'intent" :) Bon cap de setmana!

5 d’agost del 2010

Marxo de vacances amb l'Anna (Karénina)

Per vacances cada any trio un clàssic i em permeto el luxe de llegir hores i hores cada dia. És que no puc llegir per etapes, una horeta cada dia...aquests llibres no han estat pensats per això, van ser escrits quan encara la gent podia gaudir del seu temps, quan les tardes eren llargues i començaven després de dinar i acabaven quan entrava la foscor...sé que em refereixo només a l'alta societat de l'època, però és que ningú més sabia llegir sobre el 1873, l'any en que es va escriure Ana Karenina. Sí, aquesta és la meva elecció per aquest any -no em fa vergonya reconèixer que tant sols he llegit Guerra i Pau de Tolstoi :p - i és que aquest any 2010 és l'any del Lleó, i una de les úniques diferències respecte la resta d'anys (ja es podria commemorar una mica més efusivament no?) és que els editorials treuen noves edicions. Això ja és un gran què, oi? i un molt bon motiu per engrescar-se amb el Sr. Lleó. Després de remenar per varies llibreries i no decidir-me del tot, en Jaume em va regalar la nova edició d'ALBA Editorial (recomanat pel meu llibreter de confiança ;) ) i l'ha encertada! Crec que tinc una molt bona edició a les mans. Per suposat faré un post més endavant - o varis- d'Ana Karenina, però de moment volia deixar escrita la meva emoció per l'expectativa de tardes assentada a la fresca gaudint de la lectura. Promet!

Panama HAT is for HOT days!

Aquests dies la calor ha tornat i jo estic encantada! Per mi les temperatures sobre els 30ºC són el meu medi ideal..es presenta un cap de setmana de platja, caloreta i sopars a la terrassa...m'encanta l'estiu! I ara que torna a fer calor he trobat el millor complement per fer que passi millor, es tracta del barret Panamà, un clàssic però que aquest any es torna a portar. Té un aire a peli amb blanc i negre que m'encanta i crec que dóna un toc diferent portis el que portis, des d'uns shorts a un vestit de floretes a uns simples texans...jo no me'l penso treure en tot el que queda d'estiu!

4 d’agost del 2010

Etsy

Mai he estat gaire dotada per les manualitats. Ja de petita la meva mare m'havia de donar un cop de mà amb les maquetes, els dibuixos o les figuretes de plastilina pel pessebre del cole...el meu àngel sempre li queien les ales al primer dia o bé tenia mitja cara ocupada pels llavis vermells que li col·locava..tot i no ser massa adient per una escola de monges....potser és per això que admiro tant la gent que té talent per les manualitats. M'encantaria saber cosir, brodar, dibuixar animals amb tinta marró o fer una caixeta-joier, però m'he de conformar en saber posar quatre boletes a un fil i fer-me un colleret o pintar algún dibuix abstatracte que només m'agrada a mi... Des de fa uns mesos que visito quasi a diari Etsy, el portal on la gent pot comprar i vendre manualitats. Només hi ha un requisit, ho has de fer tu. És genial i hi pots trobar de tot: bijuteria, coses per casa, regals especials, els objectes més originals que et puguis imaginar...especialment destacaria la part de papereria, sobretot les invitacions, hi ha coses precioses! Aqui deixo uns quants exemples:

2 d’agost del 2010

Mas Sorrer

A Gualta tenim moltes coses interessants, però sens dubte una de les millors és el bar de Jazz Mas Sorrer. I què té d'especial? Doncs l'entorn, en l'exterior d'una masia en un lloc aïllat com és Gualta, però també la decoració que és extremadament cuidada, la qualitat de la música, i sobretot és que et submergeixes en un somni on t'hi pots trobar trapezistes, fogates a terra, marionetes i els seus famosos gira-sols gegants...sempre cau alguna sorpresa i això fa que no et puguis cansar mai d'anar-hi! Coincidint amb la Festa Major de Gualta, s'organitza el Festival de Curmetratges del Mas Sorrer, cita obligada de les nits empordanenques. Es tracta d'un festival internacional on s'hi presenten diversos curtmetratges de contingut i provinença molt diversa durant tres nits i la tercera s'anuncia el guanyador. Aquest any ja s'ha celebrat la cinquena edició! Una cita obligatòria per gaudir de les estrelles, la fresqueta de les nits d'estiu, uns mojitos excel·lents i d'un lloc únic... més info a la seva web: http://massorrerjazzbar.com/
Related Posts with Thumbnails