La meva Valentine

Fa uns dies em va venir de cop al cap " Jo tenia una màquina d'escriure!". Quan vaig fer 8 anys els meus pares em varen fer el millor regal, una Olivetti Valentine que carrossejava tot el dia per la casa i el jardí. Les tardes d'estiu m'asseia a terra a l'entrada de la casa amb la Olivetti entre les cames i com si es tractés de tocar un instrument complexa feia grans moviments amb els braços per teclejar el que el meu cap petit s'imaginava. Les tecles feien un soroll que a mi em semblava meravellós al impactar amb el paper -per suposat només m'ho semblava a mi, perquè no eren poques les vegades que el meu pare rondinant em deia que si no podia parar aquell soroll infernal-. Un dia, no sé a quina edat, ni el perquè, simplement me'n vaig oblidar de la meva màquina d'escriure. Sospito que va ser amb les meves primeres classes d'informàtica....però prefereixo tenir la idea romàntica que va ser simplement una cosa de l'edat. El curiós de tot plegat és que fins fa uns dies no hi havia pensat ni un sol instant més en la màquina d'escriure. Aquests últims dies he estat remenant trasters, golfes, armaris vells...de moment no hi ha ni rastre de la meva Valentine, però sé que la trobaré, li trauré la pols i el soroll de tecles tornarà a la meva vida.