Maison Pujol

Qui no voldria desconnectar a vegades d’aquest món que sembla que s’acabi? Fa dies que costa trobar una bona raó per somriure després de tot el que està passant a Japó...però ens en sortirem, tot i els morts i la destrucció, la desolació i la tristesa del que passa en aquesta societat exemplar. Ens estan donant una lliçó a tots amb la seva manera d’afrontar-ho i per això cal confiar en que se’n sortiran, ens en sortirem.

Per això existeix el Café, per fer 5 minuts de pausa i oblidar-nos del dia a dia, descansar una mica de tanta injustícia i centrar-nos nomes em coses positives i boniques...pot semblar frívol, però són nomes 5 minuts de pausa per compartir i després de la pausa, tornar a centrar-nos en fer el possible perquè entre tots, tot això sigui molt millor.

De totes maneres, avui no em veia capaç de començar a escriure sense referir-me a aquesta tragèdia. Ara, EM CENTRO EN EL POST D’AVUI:

Qui no voldria desconnectar a vegades d’aquest món i traslladar-se en un altre? Un món antic, de castells, reis, monjos i cavallers? Doncs molt a prop d’aquí, a Carcassona, tot això és possible...ja m’imagino que la majoria hi heu estat! Però no deixeu de fer part de la ruta Càtar i visitar també d’altres castells de la zona, són preciosos!

Si plantegeu estar-hi tant sols un cap de setmana, us recomano un hotel : Maison Pujol. L’hotel és xulíssim, amb un jardí ideal per l’estiu i el millor de tot...a bon preu! Ve de gust desconnectar, oi?

L'últim convidat!: En Jaume!

D'aquesta primera edició, aquí tenim a l'últim convidat: en Jaume, el meu home :) Ha entregat el seu post una mica tard...però com que té una mica d'influències dins del cafè, i m'ha convençut a canvi d'un bon sopar demà ;) ...aquí el tenim!! Espero que us agradin les versions! "Sí, si us plau, sí a les versions. Versionar, re inventar, evolucionar, adequar i sobretot la paraula és actualitzar. M’encanten les versions de hits. Escoltar una cançó del passat transportada al present o a un altre punt del passat amb un altre context em sembla molt interessant. A altra gent li pot semblar poc original o que la producció i l’art no és prou autèntic però a mi em sembla extraordinari agafar una cançó que ja ha estat o és un èxit i atrevir-se a fer-se la seva amb altres instruments, millorant-la i inclús trobant altres públics que mai haguessin beneit l’original. Inconscientment la nova versió és tocada sobre la versió original que està gravada al teu cervell i cada diferència, cada sorpresa, cada canvi d’instrument, de veu, de pausa és com un regal! Escoltar les versions de cançons es pot convertir en un hobby ja que és com “Jugar a trobar les 8 diferències al diari” però molt més divertit. Una de les versions a la que estic més enganxat últimament és Seven Nations Army de Kate Nash. Ella és una cantautora jove, molt i molt british; d’indie-pop-rock amb una veu molt peculiar i amb una gran projecció. Vaig triar un cd a un aeroport a l’atzar, em van confirmar que era un bon cd, i així vaig descobrir-la, quina gran sort. Aquí us deixo la versió; sinó us agrada en tinc d’altres :)

El/La Convidat/da: La Gemma!

Bon dia! i per fi divendres!! :) Per acabar aquesta extraordinària setmana de convidats, avui tenim la Gemma! amb un post més que treballant on ens parla una mica de tot....moltes gràcies Gemma! I bon cap de setmana a tothom!!! Quan la Nú va proposar que el Cafè de Gualta fos nostre per un dia, se’m van passar pel cap moltes idees de sobre què podia escriure que semblés interessant als lectors habituals, podria escriure sobre música, sobre llocs curiosos, sobre decoració… però he anat descartant temes ja des de bon principi. Per exemple, mai parlaré sobre la moda pq no hi entenc, només us podria parlar sobre les novetats de les marques que fabriquen o dissenyen a la comarca com els Buff (podeu veure la nova línia de Buff Casual a http://www.buff.eu/casual/es), o dels esdeveniments que cada vegada tenen més èxit, com el REC Stores (http://www.recstores.com/) on el barri del Rec, on hi ha les antigues fabriques d’adoberia que es transformen en Pop-up stores durant 3 dies, amb una multitud de marques, actes i ambientació que fan la sensació d’estar a Berlin. Un altre tema que havia descartat de bon inici és el de la decoració, però ho he fet pq ja se’n parla tot sovint i de manera extraordinària! Només us diré que ahir vaig anar a la Creperie Bretonne Annaick i em va encantar la decoració: un autobús vell tot remodelat per dintre on la part de baix és la cuina (visible per a tots qui hi van a menjar) i la part de dalt és el vestuari de la gent que hi treballa, unes taules on hi trobes un “cubilete” amb llapissos de colors per tal que puguis dibuixar sobre el tapete de la taula i ajudar en la decoració del local, ja que a la paret hi pengen els dibuixos fets allà. També és interessant mirar al sostre, la part de dalt del bar i els lavabos… realment és un lloc peculiar on no dubto pas que hi tornaré (també evidentment pq les crêpes salades –no recordo con es diuen realment, fetes amb blat negre- estàn boníssimes!!!) Després de parlar sobre dos temes descartats, he decidit parlar realment sobre la música. Jo sóc oient Fidel al Delicatessen (programa que fan a ICat FM cada vespre de 21 a 22h) on hi descobreixo molts grups dels que no havia sentit mai enlloc més, i que els segueixo des que els he descobert. Alguns d’ells són: - Espaldamaceta, un noi de Tarragona que canta amb castellà unes cançons precioses acompanyat de la seva guitarra. En especial, a mi m’agrada “El Partisano”, la qual canta amb la Maria Rodés, i versiona la cançó de Leonard Cohen, fent uns puntejats espectaculars - Litus, un noi de Terrassa que vaig descubrir fa uns 3 o 4 a un restaurant mític de la comarca que portava un amic meu. El lloc es deia Can Montserrat i separat del restaurant tenia un pub on hi havia un petit escenari, potser de 3x2m on hi pujaven artistes que començaven, com per exemple Cesk Freixas, Daniel Saez, i també ho va fer en Litus. Va aparéixer allà damunt l’escenari amb la seva guitarra i va cantar un munt de cançons que em van enamorar. Evidentment li vaig comprar el cd i l’any passat vaig veure que n’havia tret un altre i que ja començava a sonar per la radio. Aquell dia a Can Montserrat va cantar les cançons en castellà però l’any passat per la radio vaig sentir una versió d’una d’aquelles cançons “Al Sud del cielo” però en català i acompanyat per la Beth. Us recomano que la busqueu i l’escolteu. - 4t 1ª, un grup que fa uns anys van començar a tocar a menjadors de cases en format acústic. Les lletres també són peculiars, i ara ja comencen a sonar per la radio pq han tret un disc nou i ja van amb managers… Per cert! Les fotos que apareixen al CD són fotos que van enviar els lectors del seu blog, les van demanar per allà! Podria continuar amb una llista molt llarga on incluïria El Petit de Cal Eril, els Sanjosex, Mazoni (espectacular en acústic a la Casa Orlandai), Delên (evidentment els noms d’aquests tres últims s’han d’anomenar seguits J), The New Raemon (a destacar la versió d’”Aquest cony de temps” d’Els Pets i “M’agradaria ser un Lemur”), entre molts d’altres, que si mai la mestressa del blog m’ho permet, ja en faria un altre post, jeje. Evidentment, no podria deixar d’anomenar Els Amics de les Arts!!! Potser alguns de vosaltres n’estigueu farts de sentir-ne parlar per la ràdio, per la televisió, en anuncis, programes especials, etc, però és que mai oblidaré l’experiència viscuda amb ells!!! A part de ser uns cantautors “molt inspirats” són “Super bons nois” i molt propers. Va ser genial poder compartir algunes tardes i escenari amb ells ! Bé, doncs per no saber de què parlar, al final m’ha quedat un pots ben llarg, així que deixaré a la teva elecció, Nú, si ho publiques tot seguit o en 3 parts, com les trilogies, :P Espero que hageu descobert alguna cosa nova a partir d’aquest blog (jo crec que 8 de cada 10 posts n’aprenc quelcom nou!!) Una abraçada, Gemma*

El/La Convidat/da: L'Imma!

L'Imma és la meva cosina petita i una autèntica sibarita! Una mica ja deu ser cosa de familia, ja que a casa nostre el menjar sempre ha estat un eix principal de totes les trovades...però ella ens supera a tots! :) aquí us deixo el seu deliciós post!! VIOKO! "Seguint el rànquing de temes més parlats a Gualta, no seré menys i us faré una recomanació gourmet! Segur que els qui passeu sovint pel Cafè, recordareu el famós rànquing del croissant… Doncs bé, jo sempre he pensat que la font d’inspiració en temes gourmet per la Núria som jo (la seva cosina petita) i en Jaume! Tot té una explicació i és que sempre que ens ajuntem acabem menjant fins a rebentar… Fins i tot, em sembla que vam arribar a fer servir l’excusa d’anar a visitar el Visa pour l’image a Perpinyà quan la nostra intenció real era menjar un bon croissant francès! Ara que ja s’acosta el bon temps segur que molts teniu ganes de saborejar un bon gelat… la meva recomanació és una gelateria molt original que vaig descobrir l’altre dia passejant per Barcelona. Es diu VIOKO i està situada al Passeig Joan de Borbó 55. Podreu trobar-hi una gran varietat de gelats artesanals i altres tipus de dolços! Ah, i fins i tot fan entrega a domicili!! Només apta per a sibarites..." http://www.vioko.es/

El/La Convidat/da: L'Alba

Avui la meva convidada és l'Alba! qui ha estat mare fa poc d'un nen preciós que es diu Arnau :) Ella és una creadora nata: dissenyadora, fotògrafa, futura editora...no para mai! i ha seleccionat la feina d'una altre superwomen com ella per al post d'avui!

"La imaginació d'una mare!

Qui va dir que amb una criatura a casa no hi ha temps per res? Si dubtàveu en quedar-vos embarassades per la por de no tenir temps ni d’anar al lavabo, us convido a conèixer l’obra de l’Adele, des de Helsinki, que aprofitant les tant esperades migdiades de la seva filla, quan ja ha agafat en el son més profund, ha trobat on inspirar-se per crear autèntiques obres de fantasia sense més recursos que els què dóna qualsevol armari d’una dona!"

El/La Convidat/da: L'Enric

Avui tenim de convidat a l'Enric! Ell és un enamorat dels bonsais, i ens vol parlar d'aquests singulars arbres petits! Realment és una passió cultivar-los i la seva cura es converteix en un art...aquí us deixo els bonsais de l'Enric! "Una singular manera de decorar el menjador el dia que hi ha visites és amb un espectacular bonsai. Però per a tenir-ne un en condicions per fer-ho cal, evidentment, saber-lo cuidar. Si visiteu l’Empordà us aconsello anar al Museu del Bonsai a La Bisbal, on podreu admirar i comprar exemplars espectaculars. Una altre opció és visitar el web de referència per a qualsevol amant d’aquest art : http://www.mistralbonsai.com/ Cal però no deixar-se enganyar, un bonsai és un arbre (SAI) que ha crescut dins un recipient (BON), i per tant les seves dimensions són reduïdes però sempre mantenint les proporcions d’un arbre. No ens empassem falsos bonsais venuts a llocs com l’Ikea o fins i tot en alguns gardens on un arbre que ha crescut a terra ha estat tallat i plantat en un test, perdent les proporcions - ho veurem clarament perquè el tronc quedarà tallat en algun punt intencionadament amagat per les fulles - el preu però no ens enganyarà, cal desconfiar d’un bonsai excessivament barat. Un cop triat el bonsai hem de saber que l’art mil•lenari japonès dels bonsais té la seva essència en contemplar i admirar la natura, i al mateix temps saber-la dominar i modelar, per aquest motiu els amants dels bonsais podem estar més hores mirant-los que cuidant-los. A part d’exposar-lo caldrà tenir un altre lloc on cuidar-lo, els bonsais, encara que petits, no deixen de ser arbres, i tots, absolutament tots, són d’exterior. Els bonsais d’interior no són més que arbres molt resistents, però si pretenem tenir-lo sempre patint les calefaccions i els aires condicionats el nostre bonsai pot tenir els dies comptats. Fer créixer un bonsai és com pintar un quadre, una creació pròpia i un resultat personal, una autèntica obra d’art que, en el moment oportú, és digna de ser exposada al lloc més important de la casa per a que el gaudeixin els nostres convidats."

El/La convidat/da: La Núria

Aquí tenim el primer post convidat! I abans de res us vull agrair MOLTÍSSIM a tots els que hi heu participat! Enceta la setmana la Núria Oltra, seguidora del blog i amb qui poc a poc hem anat descobrint que ens uneixen moltes coses! Les dues tenim gustos similars, ens diem Núria, som de l'any 82 i més concretament del febrer...i més coses que segur que descobrirem! Aquí ens deixa una post i una recomanació MOLT interessant, no us perdeu la web! i dels packagings què me'n dieu? genials! oi?! "Segur, que més d'una vegada us heu decantat per un producte o altre (a part de pel seu preu) perquè el seu disseny us ha cridat l'atenció. Doncs aquí teniu el blog ideal http://www.thedieline.com/, podeu trobar tot tipus de productes relacionats amb el món del PACKAGING. Tot molt ben classificat: per tipologies, materials...etc. I pels amants del vi i de les seves etiquetes, han creat una web especifica per a ells: http://wine.thedieline.com/ Espero que us agradi. Núria"