{ Breakfast at Tiffany's }

Ahir varem saber que tindríem un motiu més per a recordar el 16 de desembre: havia mort el cineasta Blake Edwars, director entre d'altres de la boníssima pel·lícula Breakfast at Tiffany's. La imatge més famosa d'Audrey Hepburn, convertida en un dels vinils més famosos, li devem a ell...però si realment haguéssim de deure alguna cosa a algú, jo em decantaria més per a Truman Capote, l'escriptor de Breakfast at Tiffany's...pagaria tot el que tinc (que no és gaire) per poder fer un cafè amb Capote. Des de que el vaig descobrir a A Sang Freda, podríem dir que em vaig "obsessionar" amb els seus llibres i durant uns mesos només vaig llegir llibres seus (tranquils no és greu, tendeixo a les obsessions literàries, em va passar el mateix amb Hemingway). És la part més romàntica de quan mort un artista, per molt que ell/a ja no hi sigui, sempre queda una part seva a la Terra...

Books, books & books!

Hi ha llibres que no t'has de prendre seriosament, que són com mirar una peli d'aventures un diumenge a la tarda amb un gran bol de crispetes...qui no ha pecat alguna vegada?! ;) però tot i ser només un pur entreteniment, aquests llibres compleixen molt bé la seva funció: són divertits! Són els que es queden sobre la taula, davant el sofà i de tant en tant fas una nova ullada a les fotos... Doncs bé, aprofitant que ha estat Thanksgiving a USA, ara hi ha unes grans rebaixes anuals, i tenim la sort que també es trasllada ala venda online! A la web de: http://www.chroniclebooks.com/ 35% de descompte! M'encanta el de Dog's Portrait!! i el de cupcakes! i el de Surf a Califòrnia, i el de........

De gran vull ser Pierre Michon

He de confessar que si em demanes què vull ser de gran et diré que escriptora - i tenir un bar :) - però escriptora de veritat, narradora de la meva realitat. M'agradaria ser Pierre Michon: començar a escriure als 40, viscuda, llegida i que la meva primera obra fos com Vides minúscules, una obra fabulosa. Demano poc, oi? ;) Explico tot això perquè fa temps que aquest senyor ocupa un lloc destacat dins les meves lectures preferides. Vides minúscules em va obsessionar, és un nou gènere en sí mateix. Una nova manera d'autobiografar-te sense parlar de tu. Llest, culte, obsessionat per Rimbaud i tocat per Borges, té el do d'escriure prosa amb el to de la poesia de Baudelaire. Anagrama aquest any ha publicat Onze, la seva última obra que ha tardat 15 anys en preparar i que arriba a aquest país amb el Premi de Novel·la de l'Acadèmia Francesa sota el braç. Com qui planeja un viatge, jo faig plans per conquerir el temps i tornar a endinsar-me dins de la literatura de Michon. Tot un plaer, sens dubte!

La Xina

Amb les meves amigues qualsevol excusa és sempre bona per quedar per dinar en un lloc especial :) i el dilluns aprofitant que era festiu, la Lucia ens va proposar d'anar a dinar a la Xina, a les Rambles cantonada Pintor Fortuny. A part del deliciós i preciós que és el lloc, l'edifici és molt emblemàtic per la família de la Lucia, ja que el restaurant es troba a l'antiga sèu de la Companyia General de Tabacs de Filipines, on el seu besavi va ser el director general durant molt anys i posteriorment el seu tiet avi, el poeta Jaime Gil de Biedma. Es diu que molta part de l'obra del genial Gil de Biedma va ser escrita allà, mentre ell ocupava un alt càrrec de la companyia. La veritat es que mentre ho explicava la Lucia, semblava que te'l poguessis imaginar, en el seu gran despatx, cigarro en una mà i l'altre recolzant-hi el cap, mentre repassava la mètrica d'algun poema...(m'ha fet gràcia que he trobat una foto molt similar a la meva imatge mental xxddd). A part del restaurant del grup Tragaluz, a l'edifici de finals del S. XIX també s'hi troba l'Hotel 1898 (nom en memòria de la descolonització espanyola) una joia de la decoració. Varem dinar molt bé, la companyia per suposat sempre ajuda molt :) però el restaurant, que és de cuina xinesa, és realment bo, la decoració està molt cuidada i el personal és amable. Al sostre hi ha un immens drac de paper preciós!! Jo ja me l'hagués endut per casa, però crec que no tinc prou casa encara per què m'hi càpiga ;)/// L'edifici del 1880 de l'arquitecte català Josep Oriol Mestres i Jaime Gil de Biedma treballant a la sèu de la companyia: El deliciós restaurant La Xina:

Tresor Literari

Et lleves, corres, arribes tard, tot surt del revés: emails que no arriben, vagues a França, duanes complicades llatinoamericanes, clients que no contesten... dinar a la oficina un entrepà, tornar a córrer i per fi, a les 6 de la tarda un email que esperava de feia setmanes. Havia arribat el meu tresor literari! I és que feia dies que anava darrera d'aquesta joia: Don Quijote de la Mancha, de Cervantes, il·lustrat per Dalí i editat per Martí de Riquer, de Planeta. :) Dintre dels llibres no descatalogats, ha passat a ser el llibre més "valuós" que tinc, el que ja m'estic pensant a qui deixaré en herència xxxdddd Quan feia EGB tenia el pitjor professor de literatura castellana però sempre feia el fatxenda dient que llegia El Quixot cada estiu. Amb 12 anys me'n vaig cansar de sentir-lo i vaig decidir que jo també el llegiria aquell estiu, que tampoc havia de ser cap gran proesa...però no vaig entendre'l. Vull dir que no vaig entendre'l de debò, no vaig captar les influències pels clàssics que havia tingut Cervantes, la intertextualitat, ni la genialitat de l'obra que tenia davant, no el vaig saber contextualitzar tampoc, ni saber veure la marca que havia deixat en la literatura universal, però vaig saber que estava davant d'un llibre molt especial que m'ha obsessionat. Heu llegit mai Don Quijote? No? Doncs com diu el Sr De Riquer, us envejo, perquè res és comparable a descobrir-lo per primera vegada.

Felicitats Mario!

A Gualta no podíem deixar de felicitar un dia com avui a Mario Vargas Llosa pel premi Nobel de Literatura 2010! Moltes felicitats! Esperem amb candeletes "El sueño del Celta" ;)

Dissabte, d'Ian McEwan

Res del que pugui dir sobre Ian McEwan o sobre la seva novel·la Dissabte serà nou. La novel·la ja té uns anys (del 2005, Ed. Empúries en català) i totes les crítiques possibles ja estan fetes (totes boníssimes), però en aquest petit racó personal no podia deixar d'escriure sobre aquest escriptor que m'apassiona. Tampoc volia parlar sobre la seva gran novel·la "Expiació", ni sobre la última "Chesil Beach", ja que són les dues que més fàcilment caiguin a les mans si es demana per alguna obra seva (i realment valen la pena, un dia vull parlar d'Expiació, també de la pel·lícula, m'encanta). Dissabte per mi és un llibre extraordinari, està molt ben escrit: la construcció dels personatges està molt ben feta, (molt destacable la seva evolució a través de records i pensaments), el desenvolupament de tota la història a partir d'un fet poc transcendental és magistral, l'ambientació històrica en el dissabte 13 de febrer de 2003 és molt encertada i dóna molt joc per descobrir millor als protagonistes (va haver-hi una manifestació multitudinària a Londres contra l'invasió d'Irak). La veritat és que la obra és molt sòlida, no hi ha cap punt que s'escapi, està tota tant ben tramada que impressiona...i és que Dissabte és la història del neurocirurgià Henry Perowne i la seva família des de la matinada de dissabte 13 de febrer, quan es desperta sobtadament, fins ben entrada la nit del mateix dia. 304 pàgines que narren això, un Dissabte.

Etsy

Mai he estat gaire dotada per les manualitats. Ja de petita la meva mare m'havia de donar un cop de mà amb les maquetes, els dibuixos o les figuretes de plastilina pel pessebre del cole...el meu àngel sempre li queien les ales al primer dia o bé tenia mitja cara ocupada pels llavis vermells que li col·locava..tot i no ser massa adient per una escola de monges....potser és per això que admiro tant la gent que té talent per les manualitats. M'encantaria saber cosir, brodar, dibuixar animals amb tinta marró o fer una caixeta-joier, però m'he de conformar en saber posar quatre boletes a un fil i fer-me un colleret o pintar algún dibuix abstatracte que només m'agrada a mi... Des de fa uns mesos que visito quasi a diari Etsy, el portal on la gent pot comprar i vendre manualitats. Només hi ha un requisit, ho has de fer tu. És genial i hi pots trobar de tot: bijuteria, coses per casa, regals especials, els objectes més originals que et puguis imaginar...especialment destacaria la part de papereria, sobretot les invitacions, hi ha coses precioses! Aqui deixo uns quants exemples:

La meva Valentine

Fa uns dies em va venir de cop al cap " Jo tenia una màquina d'escriure!". Quan vaig fer 8 anys els meus pares em varen fer el millor regal, una Olivetti Valentine que carrossejava tot el dia per la casa i el jardí. Les tardes d'estiu m'asseia a terra a l'entrada de la casa amb la Olivetti entre les cames i com si es tractés de tocar un instrument complexa feia grans moviments amb els braços per teclejar el que el meu cap petit s'imaginava. Les tecles feien un soroll que a mi em semblava meravellós al impactar amb el paper -per suposat només m'ho semblava a mi, perquè no eren poques les vegades que el meu pare rondinant em deia que si no podia parar aquell soroll infernal-. Un dia, no sé a quina edat, ni el perquè, simplement me'n vaig oblidar de la meva màquina d'escriure. Sospito que va ser amb les meves primeres classes d'informàtica....però prefereixo tenir la idea romàntica que va ser simplement una cosa de l'edat. El curiós de tot plegat és que fins fa uns dies no hi havia pensat ni un sol instant més en la màquina d'escriure. Aquests últims dies he estat remenant trasters, golfes, armaris vells...de moment no hi ha ni rastre de la meva Valentine, però sé que la trobaré, li trauré la pols i el soroll de tecles tornarà a la meva vida.