Tresor Literari

Et lleves, corres, arribes tard, tot surt del revés: emails que no arriben, vagues a França, duanes complicades llatinoamericanes, clients que no contesten... dinar a la oficina un entrepà, tornar a córrer i per fi, a les 6 de la tarda un email que esperava de feia setmanes. Havia arribat el meu tresor literari! I és que feia dies que anava darrera d'aquesta joia: Don Quijote de la Mancha, de Cervantes, il·lustrat per Dalí i editat per Martí de Riquer, de Planeta. :) Dintre dels llibres no descatalogats, ha passat a ser el llibre més "valuós" que tinc, el que ja m'estic pensant a qui deixaré en herència xxxdddd Quan feia EGB tenia el pitjor professor de literatura castellana però sempre feia el fatxenda dient que llegia El Quixot cada estiu. Amb 12 anys me'n vaig cansar de sentir-lo i vaig decidir que jo també el llegiria aquell estiu, que tampoc havia de ser cap gran proesa...però no vaig entendre'l. Vull dir que no vaig entendre'l de debò, no vaig captar les influències pels clàssics que havia tingut Cervantes, la intertextualitat, ni la genialitat de l'obra que tenia davant, no el vaig saber contextualitzar tampoc, ni saber veure la marca que havia deixat en la literatura universal, però vaig saber que estava davant d'un llibre molt especial que m'ha obsessionat. Heu llegit mai Don Quijote? No? Doncs com diu el Sr De Riquer, us envejo, perquè res és comparable a descobrir-lo per primera vegada.