Dissabte, d'Ian McEwan

Res del que pugui dir sobre Ian McEwan o sobre la seva novel·la Dissabte serà nou. La novel·la ja té uns anys (del 2005, Ed. Empúries en català) i totes les crítiques possibles ja estan fetes (totes boníssimes), però en aquest petit racó personal no podia deixar d'escriure sobre aquest escriptor que m'apassiona. Tampoc volia parlar sobre la seva gran novel·la "Expiació", ni sobre la última "Chesil Beach", ja que són les dues que més fàcilment caiguin a les mans si es demana per alguna obra seva (i realment valen la pena, un dia vull parlar d'Expiació, també de la pel·lícula, m'encanta). Dissabte per mi és un llibre extraordinari, està molt ben escrit: la construcció dels personatges està molt ben feta, (molt destacable la seva evolució a través de records i pensaments), el desenvolupament de tota la història a partir d'un fet poc transcendental és magistral, l'ambientació històrica en el dissabte 13 de febrer de 2003 és molt encertada i dóna molt joc per descobrir millor als protagonistes (va haver-hi una manifestació multitudinària a Londres contra l'invasió d'Irak). La veritat és que la obra és molt sòlida, no hi ha cap punt que s'escapi, està tota tant ben tramada que impressiona...i és que Dissabte és la història del neurocirurgià Henry Perowne i la seva família des de la matinada de dissabte 13 de febrer, quan es desperta sobtadament, fins ben entrada la nit del mateix dia. 304 pàgines que narren això, un Dissabte.