De què parlo quan parlo de que Murakami corre.

Que Murakami és un dels meus autors contemporanis preferits no és un secret per ningú que em coneix. De que prefereixo la seva obra dels 90s més que l'actual tampoc, però és que entre Murakami i jo hi ha alguna cosa especial, li tinc una mena d'admiració estranya. No exagero quan dic que va ser per ell que vaig estudiar japonès: quan a les classes les okuriganas se'm feien impossibles, somiava en poder aconseguir llegir la seva obra en V.O.-ara he assumit que és una fita inabastable, almenys per mi :) - . Dissabte era a la platja amb uns amics i un d'ells, en Joan, em va dir que estava llegint l'últim llibre publicat aquí "del teu amic Murakami". El llibre és "De qué hablo cuando hablo de correr". Quan es va publicar em vaig dir a mi mateixa que aquest seria el primer llibre que no llegiria de Murakami i això va ser un cop dur per mi. Mai he entès aquesta dèria per córrer, per mi és com anti-natural. Córrer tampoc és una cosa rara entre escriptors, de fet Murakami era el traductor en japonès de John Irving (un altre bon corredor) i se sap que feien les reunions mentre corrien per Central Park, però mai havia pensat que pogués donar com per fer un llibre sobre el que representa córrer per una persona. En Joan també és un fidel corredor i una de les persones més intel·ligents que conec, per això li vaig preguntar perquè corria: "Per pensar; i perquè la constància és un valor que m'agrada saber que tinc".

Ahir, després de 10 anys sense fer exercici, em vaig calçar les NewBalance, vaig agafar les gosses, "Córrer" de Sanjosex a l'ipod i vaig començar a enfilar la Vall de Sant Daniel. Crec que avui hi tornaré. Potser és per això que tinc aquesta estima estranya a Murakami, perquè em fa pensar.