4 de novembre del 2010

[ Si mai tinc un cafè, vull que sigui com aquest: Moomah ]

Potser alguna vegada us heu preguntat per què aquest blog es diu "Cafè de Gualta"? Doncs he de confessar que un dels meus somnis més secrets és tenir una cafeteria...però no una cafeteria qualsevol, una d'especial. Un espai on fos també una biblioteca, hi hagués un club de lectura, es fessin actuacions en directe, si exposessin quadres i fotografies i on també si fessin tallers per a nens. Si mai faig el meu somni realitat es dirà "Cafè de Gualta", en honor al poblet on he crescut. Aquí comença a haver-hi algun cafè com el que jo m'he imaginat tantes vegades, però quan vaig descobrir Moomah a NY, vaig pensar que definitivament aquest era el cafè dels meus somnis :) Fa que et sentis com a casa, la decoració és sobretot funcional però infantil al mateix temps. La música es suau, l'ambient ideal amb gent amable i que entén la vida d'una altre manera...realment és un petit oasis al dia a dia, justament el que jo sempre he somiat fer. De moment, us agraeixo molt a tots que passeu pel meu cafè virtual cada dia, a l'espera que algun dia ens trobem tots en el real ;)

1 comentari:

  1. Espero que si, que algún dia ho aconsegueixis.
    La idea és maca, fer activitats, sigui contacontes, presentació de llibres... fer-ho servir com a centre d'activitats està molt bé, li dona molta vida. A part, creas adeptes a la cafeteria. Jo segur que en seria una.

    Núria

    ResponElimina

Related Posts with Thumbnails