Sanjo{SeX}

Crec que la música és el mitjà per arribar a l'ànima de les persones que no coneixes. És com si entrés per les orelles, anés al cervell i xiuxiués alguna cosa fluixet al cor. Per mi la música d'en Carles Sanjosé és especial: és la que em poso quan estic tan trista que se m'escapen les llàgrimes, la que em poso quan només vull pensar en mi mateixa, la que quan em quedo sola a casa escolto mentres ballo a la cuina, la primera que vaig escoltar quan va morir la Frida o la que sona quan en Jaume gira la clau de casa després d'un viatge llarg, també la que posem quan fem...bé, deixem-ho aquí :) El que vull dir és que per mi és un grup molt especial que m'ha acompanyat en moments molt bons, molt durs i molt importants de la meva vida. Per això estic contenta que no només hagin tocat la meva ànima, sinó que el fil que uneix la seva veu amb mi hagi arribat a més gent i ara ja hi hagi tota una teranyina. El fet que sigui un grup de l'Empordà, d'edat similar i que parli de coses d'aquí no hi té res a veure, és pura casualitat, podria haver estat de Nova Zelanda perfectament i em tocaria igual, el que importa és el que no diu, el que saps que no canta però que sents igualment. Ahir varen estar al Cabaret elèctric i el dia 15 d'octubre estaran al Palau de la Música Catalana. Jo hi seré, sense cap idolatria, gaudint de la seva música des de la fila 8.